La preparació de l’altre Viatge

Publicado el 15 de mayo de 2018

Una de les preguntes que més es repeteixen en les trobades amb lectors té a veure amb com es documenten els escriptors per a una novel·la, o una història en general. En el cas de l’escriptora Espido Freire, aquests dubtes tenen a veure amb l’espai i el temps en les seves últimes novel·les, que estan ubicades en el passat. Per això resulta important conèixer un país o una ciutat en el seu origen (tractats, documents, diaris, altres novel·les, gravats) com en l’actualitat, per conèixer la seva evolució i fins i tot l’empremta que va deixar aquell moment o aquests personatges en el moment present. A més, l’anomenat «esperit d’un país», aquesta qualitat intangible que ens caracteritza com a comunitat, tot just canvia.

_________________

Una de las preguntas que más se repiten en los encuentros con lectores tiene que ver con cómo se documentan los escritores para una novela, o una historia en general. En el caso de la escritora Espido Freire, estas dudas tienen que ver con el espacio y el tiempo en sus últimas novelas, que están ubicadas en el pasado. Por ello resulta importante conocer un país o una ciudad en su origen (tratados, documentos, periódicos, otras novelas, grabados) como en la actualidad, para conocer su evolución e incluso la huella que dejó aquel momento o estos personajes en el momento presente. Además, el llamado «espíritu de un país», esta calidad intangible que nos caracteriza como comunidad, apenas cambia.

En aquesta trobada l’escriptora intentarà transmetre tot això: quan viatja a Noruega, o a l’Anglaterra de les Brontë o de Jane Austen, al món clàssic romà de les seves novel·les juvenils o a la Rússia dels últims tsars, com ho fa? Què escull i què no? Com l’hi explica després a un lector? Com pot un escriptor aficionat utilitzar aquestes tècniques? I sobretot: per què viatjar, sigui en un llibre o en la realitat, resulta tan important?

________________

En este encuentro la escritora intentará transmitir todo esto: cuando viaja a Noruega, o en la Inglaterra de las Brontë o de Jane Austen, el mundo clásico romano de sus novelas juveniles o en la Rusia de los últimos zares, como lo hace? Qué elige y qué no? Como lo cuenta después a un lector? ¿Cómo puede un escritor aficionado utilizar estas técnicas? Y sobre todo: ¿por qué viajar, sea en un libro o en la realidad, resulta tan importante?

 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.