Som a Barcelona: La Blue Note del Raval

Publicado el 23 de octubre de 2018

Imagineu un personatge sorgit dels millors relats del gènere negre, un trompetista de jazz amb aspecte de Corto Maltès noctàmbul que viu al marge de la llei i que torna al seu barri natal perseguit per un passat ple de problemes. En Jazz Maynard, nascut de la ploma del guionista Raule i del llapis del dibuixant Roger Ibáñez, ben podria haver viscut al Chicago dels anys 30. Però les seves aventures i desventures se situen en un espai molt més proper i familiar: el barri del Raval de Barcelona.

En col·laboració amb l’Escola Joso, presentem “Som a Barcelona: La Blue Note del Raval”, una exposició de 21 originals de la sèrie que ens permetrà assistir al procés de maduresa del seus autors i, sobre tot, de l’evolució de Roger com a dibuixant, un artista d’estil molt meditat que s’ha caracteritzat sempre per la superació i la recerca continua. Així, la sèrie ha evolucionat cap a un estil més realista, sense deixar de banda aquest prisma estilitzador del dibuix de Roger.

L’exposició, que va estar present al Lyon BD Festival el passat mes de juny, es complementa amb les pàgines de quatre alumnes de l’Escola Joso, Marc Garreta, Carlos Lorenzo, Fran Mariscal i Luis Montes, que han imaginat el seu propi Raval en quatre petites històries creades expressament per a l’ocasió.

_____________________________________

Imagínese un personaje surgido de los mejores relatos del género negro, un trompetista de jazz con aspecto de Corto Maltés noctambulo que vive al margen de la ley y que vuelve a sup barrio natal perseguido por un pasado lleno de problemas. Jazz Maynard, nacido de la pluma del guionista Raule y del lápiz del dibujante Roger Ibáñez, bien podría haber vivido en Chicago de los años 30. Pero sus aventuras y desventuras se sitúan en un espacio mucho más cercano y familiar: el barrio del Raval de Barcelona.

En colaboración con la Escuela Joso, presentamos “Som a Barcelona: La Blue Note del Raval”, una exposición de 21 originales de la serie que nos permitirá asistir al proceso de madurez de sus autores y, sobre todo , de la evolución de Roger como dibujante, un artista de estilo muy meditado que se ha caracterizado siempre por la superación y la búsqueda continua. Así, la serie ha evolucionado hacia un estilo más realista, sin dejar de lado este prisma estilizador del dibujo de Roger.

La exposición, que estuvo presente en el Lyon BD Festival el pasado mes de junio, se complementa con los páginas de cuatro alumnos de la Escuela Joso, Marc Garreta, Carlos Lorenzo, Fran Mariscal y Luis Montes, que han imaginado su propio Raval en cuatro pequeñas historias creadas expresamente para la ocasión.

EL RAVAL DEL ROGER

Des de la publicació del primer volum al mercat franco-belga, “Home Sweet Home” (Dargaud, 2007), la sèrie de còmics “Jazz Maynard” s’ha caracteritzat per les seves històries trepidants i per personatges molt ben construïts, començant pel carismàtic protagonista que dóna nom a la sèrie. En aquest sentit, la localització de les històries en aquest Raval fictici creat per Roger juga un paper essencial en el desenvolupament dels personatges, convertint-se en una de les característiques que els defineixen.

Escollir el Raval com a escenari de les peripècies d’en Jazz no és, òbviament, una elecció a l’atzar. El Raval és històricament un barri de carrers estrets que es pot trobar a qualsevol ciutat portuària i on tenen lloc les històries més amagades. Situar l’acció de “Jazz Maynard” en una localització considerada tradicionalment perillosa i marginal era, si més no, una decisió “natural”.

No obstant, i tal i com ens explica en Jordi Sempere, “el Raval que dibuixa Roger no és un espai real, no correspon ni a la imatge tradicional del barri marginal del segle passat ni a la imatge actual d’un barri en procés de gentrificació on el turisme i les botigues de disseny han desplaçat els locals de mala fama i la delinqüència dels especuladors immobiliaris ha substituït la petita delinqüència de carrer”.

______________________________________

EL RAVAL DE ROGER

Desde la publicación del primer volumen en el mercado franco-belga, “Home Sweet Home” (Dargaud, 2007), la serie de cómics “Jazz Maynard” se ha caracterizado por sus historias trepidantes y por personajes muy bien construidos, empezando por el carismático protagonista que da nombre a la serie. En este sentido, la localización de las historias en este Raval ficticio creado por Roger juega un papel esencial al desarrollo de los personajes, convirtiéndose en una de las características que los definen.

Elegir el Raval como escenario de las peripecias de Jazz no es, obviamente, una elección al azar. El Rabal es históricamente un barrio de calles estrechas que se puede encontrar en cualquier ciudad portuaria y donde tienen lugar las historias más escondidas. Situar la acción de “Jazz Maynard” en una localización considerada tradicionalmente peligrosa y marginal era, al menos, un decisión “natural”.

No obstante, y tal y como nos explica Jordi Sempere, “el Raval que dibuja Roger no es un espacio real, no corresponde ni a la imagen tradicional del barrio marginal del siglo pasado ni a la imagen actual de un barrio en proceso de gentrificación donde el turismo y las tiendas de diseño han desplazado a los locales de mala fama y la delincuencia de los especuladores inmobiliarios ha sustituido la pequeña delincuencia de la calle”.

 

 

L’ESCOLA JOSO: GRESOL D’ARTISTES

L’escola de còmic Joso és sens dubte un referent nacional i internacional. Creada l’any 1982 com la prolongació natural d’un petit taller de dibuix que impartia Josep Solana, l’escola va néixer amb la primera voluntat de transmetre aquests coneixements professionals.

A diferència de molts altres centres, tots els professors són professionals en actiu, amb una feina personal al darrere, que parlen a partir de l’experiència pròpia i amb un discurs teòric que és la conseqüència d’aquesta pràctica. Un bon exemple és precisament en Roger Ibáñez, que va ser alumne de l’escola i que ara comparteix els seus coneixement amb l’alumnat.

D’aquesta manera, els alumnes es formen en contacte i amb la influència de professors, però el fet de trobar-se en un taller amb altres alumnes crea, a més a més, una dinàmica d’aprenentatge en comú i enriquiment.

Marc Garreta, Carlos Lorenzo, Fran Mariscal i Luis Montes, que participen en aquesta exposició, són una mostra del que acabem de dir, alumnes a punt d’esdevenir professionals, que comparteixen amb el seu professor una mirada sobre el seu entorn.

_________________________________________

LA ESCUELA JOSO: CRISOL DE ARTISTAS

La escuela de cómic Joso es sin duda un referente nacional e internacional. Creada en 1982 como la Prolongación natural de un pequeño taller de dibujo que impartía Josep Solana, la escuela nació con la primera voluntad de transmitir estos conocimientos profesionales.

A diferencia de muchos otros centros, todos los profesores son profesionales en activo, con un trabajo personal detrás, que hablan a partir de la experiencia propia y con un discurso teórico que es la consecuencia de esta práctica. Un buen ejemplo es precisamente Roger Ibáñez, que fue alumno de la escuela y que ahora comparte sus conocimientos con el alumnado.

De esta manera, los alumnos se forman en contacto y con la influencia de profesores, pero el hecho de encontrarse en un taller con otros alumnos crea, además, un dinámica de aprendizaje en común y enriquecimiento.

Marc Garreta, Carlos Lorenzo, Fran Mariscal y Luis Montes, que participan en esta exposición, son una muestra de lo que acabamos de decir, alumnos a punto de convertirse en profesionales, que comparten con su profesor una mirada sobre su entorno.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *