Egipte 1909: el viatge dels Amatller a la terra dels faraons

El viatge dels Amatller a la terra dels faraons

El 4 de febrer de 1909, Antoni Amatller i la seva filla Teresa van emprendre un viatge de sis setmanes a Egipte i el Sudan, acompanyats del seu amic Josep Garí, la seva filla Mercedes, i de la minyona i persona de confiança de la família Amatller, Justa Sanz Sanjuan.

A principis del segle XX, tot i que encara eren una minoria, eren ja moltes les persones que podien permetre’s realitzar aquest tipus de viatge. La singularitat del viatge dels Amatller radica precisament en la quantitat d’informació que ha arribat fins als nostres dies.

Gran viatger, i aficionat a la fotografia, aquest pròsper industrial xocolater viatjava sovint acompanyat de la seva càmera fotogràfica. La Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic, creada per la seva filla, conserva els dos centenars de negatius que l’empresari va fer durant aquest viatge.

Aquesta exposició és una selecció d’aquestes instantànies que recullen l’experiència dels Amatller, des de la travessia a bord del vapor Malwa, fins a la seva tornada el 17 de març.

Com a complement d’aquesta exposició, s’ha produït un catàleg amb les imatges del viatge, que inclou la transcripció del manuscrit de la conferència, il·lustrada amb les diapositives del seu pare, que la Teresa Amatller va donar el 2 de gener de 1910.

Un viatge per l’espai i el temps per descobrir les meravelles d’Egipte a través dels ulls d’aquests pioners del turisme amb càmera fotogràfica, que es podrà visitar del 19 de setembre al 9 de novembre.

Grans viatgers

Antoni Amatller va ser un gran viatger, com ho demostren les seves fotografies de Londres, Rotterdam, els Alps, Venècia, Roma, Nàpols, Sicília o Paris. Tres anys més tard, ell i la seva filla es van dirigir cap al sud de la Península Ibèrica, visitant Granada i Sevilla, abans de saltar al continent africà per fer una curta estada a Tànger. El 1905 el seu destí fou Istanbul i Bursa, per a la qual cosa van tornar a París per agafar l’Orient Express, fent parades a Viena i Budapest. La tornada, la varen fer via Praga, Berlin i Frankfurt.

Actualment, viatjar s’ha convertit en una activitat normal, ja sigui per treball o per turisme. Però abans no era així. I menys a llocs considerats com a “exòtics” o “menys civilitzats”, com és el cas d’Egipte. Feia falta, independentment dels mitjans econòmics, tenir un esperit aventurer, diferent del que mou al turista actual.

Un viatge a un altre país rarament s’improvisa, i a principis del segle vint, amb una destinació com Egipte, encara menys. Els preparatius haurien d’incloure una informació prèvia sobre els indrets i monuments a visitar. Els viatges a llocs quasi ignots per a una majoria, van arribar a constituir, als anys vint del segle passat, quasi una mena de gènere literari.

De l’afició a la fotografia a la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic

Entre les aficions d’Antoni Amatller , a més de viatjar i del col·leccionisme d’objectes de vidre antics, es trobava la fotografia. Gran amic del fotògraf professional Pau Audouard Deglaire, junts van fundar el 1891 la Sociedad Española de Fotografía. Així mateix, es va relacionar amb la Society of Amateur Photographers of New York i la Societé Belge de la Photographie.

Encara que la fotografia no era el seu treball habitual, Antoni Amatller no tenia res d’aficionat, com ho demostren les seves excel·lents fotografies, amb enquadraments i preses de llum dignes del millor professional.

Aquesta passió per la fotografia va quedar plasmada també a la cèlebre casa del Passeig de Gràcia, on l’arquitecte Puig i Cadafalch va ignorar les ordenances municipals de la zona, sobrepassant l’alçada permesa per tal de situar, sota l’apuntada coberta, el laboratori fotogràfic del propietari. A més, un divertit detall de la façana passa inadvertit per a molts visitants: en el brancal dret de la sortida central del balcó de la planta noble, un gos enfoca la seva càmera fotogràfica de manxa, mentre un altre retira la tapa de l’objectiu per a l’exposició.

No és estrany, doncs, el fet que Teresa Amatller cedís la casa i els mitjans econòmics que van fer possible la creació de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic. Fundada l’any 1941 per Josep Gudiol, aquesta institució privada exerceix una important tasca en l’àmbit de la història de l’art.

Un dels seus recursos principals és precisament el seu arxiu fotogràfic, format per més de 360.000 còpies fotogràfiques procedents de diferents arxius (entre els quals destaquen l’Arxiu Mas i l’Arxiu Gudiol) i per un banc de més de 90.000 imatges digitals.

Activitats paral·leles Egipte

Dimecres 25 de setembre a les 19h: «L’art dels Faraons»
Dimarts 1 d’octubre a les 19h: “Viatgers, aventurers i pioners de l’egiptologia”
Dimarts 8 d’octubre a les 19h: «La religió a l’Antic Egipte»
Dimarts 15 d’octubre a les 19h: “L’aventura de descobrir a Tutankhamon”
Dimarts 22 d’octubre a les 19h: «L’Egipte dels Ptolomeus: d’ Alexandre Magne a Cleòpatra»
Dijous 24 d’octubre a les 19h: “Antoni Amatller: industrial xocolater, fotògraf viatger i col·leccionista d’obres d’art”
Dimarts 29 d’octubre a les 19h: “El salvament dels monuments de Núbia”
Dimarts 5 de novembre a les 19h: “La dona a l’Antic Egipte”

El viaje de los Amatller a la tierra de los faraones

El 4 de febrero de 1909, Antoni Amatller i su hija Teresa emprendieron un viaje de seis semanas a Egipto y Sudán, acompañados de su amigo Jose Garí, su hija Mercedes, y la criada y persona de confianza de la familia Amatller, Justa Sanz Sanjuan.

A principios del siglo XX, aunque eran una minoría, eran ya muchas las personas que podían permitirse realizar este tipo de viaje. La singularidad del viaje de los Amatller radica precisamente en la cantidad de información que ha llegado hasta nuestros días.

Gran viajero, y aficionado a la fotografía, este próspero industrial chocolatero viajaba a menudo acompañado de su cámara fotográfica. La Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic, creada por su hija, conserva los dos centenares de negativos que el empresario hizo durante este viaje.

Esta exposición es una selección de estas instantáneas que recogen la experiencia de los Amatller, desde la travesía a bordo del vapor Malwa, hasta su regreso el 17 de marzo.

Como complemento a esta exposición, se ha producido un catálogo con las imágenes del viaje, que incluye la transcripción del manuscrito de la conferencia, ilustrada con las diapositivas de su padre, que Teresa Amatller dio el 2 de enero de 1910.

Un viaje por el espacio y el tiempo para descubrir las maravillas de Egipto a través de los ojos de estos pioneros del turismo con cámara fotográfica, que se podrá visitar del 19 de septiembre al 9 de noviembre.

Grandes Viajeros

Antoni Amatller fue un gran viajero, tal como demuestran sus fotografías de Londres, Rotterdam, los Alpes, Venecia, Roma, Nápoles, Sicília o París. Tres años más tarde, él y su hija se dirigieron hacia el sur de la Península Ibérica, visitando Granada y Sevilla, antes de saltar al continente africano para hacer una corta estancia en Tánger. En 1905 su destino fue Istanbul y Bursa, por lo que volvieron a París para coger el Orient Express, haciendo paradas en Viena y Budapest. La vuelta, la hicieron via Praga, Berlín y Frankfurt.

Actualmente, viajar se ha convertido en una actividad normal, ya sea por trabajo o por turismo. Pero antes no era así. Y menos a lugares considerados «exóticos» o «menos civilizados», como es el caso de Egipto. Era necesario, independientemente de los medios económicos, tener un espíritu aventurero, diferente del que mueve al turista actual.

Un viaje a otro país raramente se improvisa, y a principios del siglo veinte, con un destino como Egipto, todavía menos. Los preparativos deberían de inclir una información previa sobre los lugares y monumentos a visitar. Los viajes a lugares casi ignotos para una mayoría, llegaron a constituir, en los años veinte del siglo pasado, casi una especie de género literario.

De la afición a la fotografía a la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic

Entre las aficiones de Antoni Amatller, además de viajar y del coleccionismo de objetos de vidrio antiguos, se encontraba la fotografía. Gran amigo del fotógrafo profesional Pau Audouard Deglaire, juntos fundaron en 1891 la Sociedad Española de Fotografía. Así mismo, se relacionó con la Society of Amateur Photographers of New York y la Societé Belge de la Photographie.

Aunque la fotografía no era su trabajo habitual, Antoni Amatller no tenía nada de aficionado, tal y como demuestran sus excelentes fotografías, con encuadres y tomas de luz dignas del mejor profesional.

Esta pasión por la fotografía quedó plasmada también en la célebre casa del Paseo de Gracia, donde el arquitecto Puig i Cadafalch ignoró las ordenanzas municipales de la zona, sobrepasando la altura permitida para situar, bajo la apuntada cubierta, el laboratorio fotográfico del propietario. Además, un divertido detalle de la fachada pasa inadvertido para muchos visitantes: en la jamba derecha de la salida central del balcón de la planta noble, un perro enfoca con su cámara fotográfica de mancha, mientras otro retira la tapa del objetivo para la exposición.

No es de extrañar, pues, el hecho de que Teresa Amatller cediera la casa y los medio económicos que hicieron posible la creación de la Fundació Institut Amatller d’Aty Hispànic. Fundada en 1941 por Josep Gudiol, esta institución provada ejerce una importante tarea en el ámbito de la historia del arte.

Uno de sus recursos principales es precisamente su archivo fotográfico, compuesto por más de 360.000 copias fotográficas procedentes de diferentes archivos (entre los cuales destacan el Archivo Mas y el Archivo Gudiol) y por un banco de más de 90.000 imágenes digitales.

Actividades paralelas Egipto: